UD8. L'ELECTRICITAT (I)

1. BREU HISTÒRIA DE L’ELECTRICITAT.

Cap a l'any 600 adC, el filòsof grec Tales de Mileto va observar que fregant una vareta d’àmbar amb una pell o amb llana, es podia crear petites càrregues, que atreien petits objectes. També havien observat que si la fregaven molt temps podien causar l'aparició d'una espurna.

A l’any 1600 dC el científic anglès William Gilbert va publicar el seu llibre "De Magnete", on utilitza la paraula llatina “electricus” derivada del grec elektron (que significa ámbar), per a descriure els fenòmens descoberts pels grecs. També va establir les diferències entre el magnetisme i l'electricitat.

A l’any 1729 Stephen Gray va classificar els materials com conductors i aïllants en funció de la seva oposició a deixar passar la càrrega elèctrica al seu través..

C.F. Du Fay va ser el primer a identificar els dos tipus de càrrega elèctrica que més tard es cridarien positiva i negativa, les quals es sabia ja que sofrien forces de repulsió o d’atracció en funció del seu tipus de càrrega.

A l’any 1827 Georg Simon Ohm va donar una relació que lliga la tensió entre dos punts d'un circuit i la intensitat de corrent que passa per ell, definint la resistència elèctrica. Aquest relació es coneix com la Llei d’Ohm.

A l’any 1878, Thomas Edison va construir el primer llum incandescent amb filaments de bambú carbonitzat.

ACTIVITATS

1. Llegeix aquesta plana pausadament.
2. Qui va ser el primer en tenir constància dels fenòmens elèctrics.
3. Qui va ser el primer en emprar el mot “elèctricus”.
4. Què significa elektron en grec?
5. Quines diferències va establir en William Gilbert al seu llibre?
6. Quin fet important va dur a terme Stephen Gray?
7. Quin fet important va dur a terme C.F. Du Fay?
8. Quins són els dos tipus de càrrega que va identificar C.F. Du Fay
9. Què és la Llei d’Ohm
10. Qui va inventar la primera bombeta?