Benvinguts
Aquí trobaràs el material que has de desenvolupar per a dur a terme la recuperació de cada un dels cursos d'E.S.O de tecnologia.
Recordau que heu de fer un resum, un esquema i totes les activitats de cada tema. Aquesta feina puntuarà un 40% de la nota final de septembre.
A més haureu de realitzar una prova escrita que puntuarà un 60% de la nota final de septembre. Aquesta prova estarà relacionada amb el material amb el que fareu feina durant l'estiu.
Sort
martes, 1 de julio de 2008
Recuperació Tercer d'E.S.O. (Convocatòra de Septembre)
Aqui tens un enllaç per a descarregar cada una de les unitats didàctiques sobre les quals hauràs de fer la feina encomanada.
Cada un dels enllaços et durà a una patanlla a la qual podràs descarregar cada un dels arxius fent click al butó NORMAL DOWNLOAD.
UD1. El procés tecnològic
UD2. Materials
UD3. Els Plàstics
UD4. L'electricitat
Sort.
Cada un dels enllaços et durà a una patanlla a la qual podràs descarregar cada un dels arxius fent click al butó NORMAL DOWNLOAD.
UD1. El procés tecnològic
UD2. Materials
UD3. Els Plàstics
UD4. L'electricitat
Sort.
Recuperació Segon d'E.S.O (Convocatòria de Septembre)
Aqui tens un enllaç per a descarregar cada una de les unitats didàctiques sobre les quals hauràs de fer la feina encomanada.
Cada un dels enllaços et durà a una patanlla a la qual podràs descarregar cada un dels arxius fent click al butó NORMAL DOWNLOAD.
UD1. El procés tecnològic
UD2. El dibuix i la representació d'objectes (teoria)
UD2. El dibuix i la representació d'objectes (exercicis)
UD3. Els materials (Incomplet, dia 15 de juliol estarà complet)
UD4. La fusta
UD5. El paper
UD6. Els metalls
UD7. L'electricitat
Sort.
Cada un dels enllaços et durà a una patanlla a la qual podràs descarregar cada un dels arxius fent click al butó NORMAL DOWNLOAD.
UD1. El procés tecnològic
UD2. El dibuix i la representació d'objectes (teoria)
UD2. El dibuix i la representació d'objectes (exercicis)
UD3. Els materials (Incomplet, dia 15 de juliol estarà complet)
UD4. La fusta
UD5. El paper
UD6. Els metalls
UD7. L'electricitat
Sort.
viernes, 27 de junio de 2008
Recuperació Primer E.S.O. (Convocatòria de Septembre)
Aqui tens un enllaç per a descarregar cada una de les unitats didàctiques sobre les quals hauràs de fer la feina encomanada.
Cada un dels enllaços et durà a una patanlla a la qual podràs descarregar cada un dels arxius fent click al butó NORMAL DOWNLOAD.
UD1. El procés tecnològic
UD2. El dibuix i la representació d'objectes (teoria)
UD2. El dibuix i la representació d'objectes (exercicis)
UD3. Els materials (Incomplet, dia 15 de juliol estarà complet)
UD4. La fusta
UD5. El paper
UD6. Els metalls
UD7. L'electricitat
Sort.
Cada un dels enllaços et durà a una patanlla a la qual podràs descarregar cada un dels arxius fent click al butó NORMAL DOWNLOAD.
UD1. El procés tecnològic
UD2. El dibuix i la representació d'objectes (teoria)
UD2. El dibuix i la representació d'objectes (exercicis)
UD3. Els materials (Incomplet, dia 15 de juliol estarà complet)
UD4. La fusta
UD5. El paper
UD6. Els metalls
UD7. L'electricitat
Sort.
martes, 10 de junio de 2008
UD8. L'ELECTRICITAT (VI)
8. PRINCIPALS ELEMENTS DELS CIRCUITS ELÈCTRICS.
Generadors
Els generadors (piles, bateries, dinamos de bicicleta...) subministren i impulsen l'energia pel circuit. Es caracteritzen per tenir tensió o voltatge. El voltatge d'una pila sol ser de 1 a 9 V.
Totes les piles tenen dos pols, un positiu (+) i un negatiu (-). Per conveni, es considera que el corrent va des del pol positiu al negatiu per l'exterior de la pila. El voltatge de la xarxa elèctrica sol ser de 220 V. L'electricitat es genera en les centrals elèctriques i es transporta a través de la xarxa per mitjà de llargs tendits de cables.
Conductors
el generador (pila) amb els receptors (bombetes o altres). Amb els cables connectem els diferents components del circuit. Els cables es fabriquen amb materials que condueixen molt bé l'electricitat (per exemple el coure). Tots els metalls (coure, plata, or, etc.) són bons
Els conductors són els cables i làmines metàl·liques que connecten conductors de l'electricitat..
Els materials aïllants elèctrics (fusta, vidre, suro, etc.) són dolents conductors de l'electricitat. Alguns aïllants, com el plàstic, s'utilitzen per a recobrir els conductors i així, es protegeix a les persones de possibles descàrregues elèctriques.
Receptors
Els receptors transformen l'energia elèctrica que passa a través d'ells en altres tipus d’energia, com són la llum, el calor, el moviment o el so. La bombeta és un receptor. Al pas del corrent el seu filament es posa incandescent i produeix llum i calor.
En el cas dels motors influeix la forma que es connecten. El corrent pot circular en ambdós sentits; al canviar el sentit del corrent, canvia el del gir del motor.
Elements de maniobra
El pas del corrent elèctric es controla mitjançant els elements de maniobra, exemples d’elements de maniobra són l’interruptor, el polsador i el commutador.
ACTIVITATS
1. Llegeix aquesta plana pausadament.
2. Què és un generador elèctric?
Generadors
Els generadors (piles, bateries, dinamos de bicicleta...) subministren i impulsen l'energia pel circuit. Es caracteritzen per tenir tensió o voltatge. El voltatge d'una pila sol ser de 1 a 9 V.
Totes les piles tenen dos pols, un positiu (+) i un negatiu (-). Per conveni, es considera que el corrent va des del pol positiu al negatiu per l'exterior de la pila. El voltatge de la xarxa elèctrica sol ser de 220 V. L'electricitat es genera en les centrals elèctriques i es transporta a través de la xarxa per mitjà de llargs tendits de cables.
Conductors
el generador (pila) amb els receptors (bombetes o altres). Amb els cables connectem els diferents components del circuit. Els cables es fabriquen amb materials que condueixen molt bé l'electricitat (per exemple el coure). Tots els metalls (coure, plata, or, etc.) són bons
Els conductors són els cables i làmines metàl·liques que connecten conductors de l'electricitat..
Els materials aïllants elèctrics (fusta, vidre, suro, etc.) són dolents conductors de l'electricitat. Alguns aïllants, com el plàstic, s'utilitzen per a recobrir els conductors i així, es protegeix a les persones de possibles descàrregues elèctriques.
Receptors
Els receptors transformen l'energia elèctrica que passa a través d'ells en altres tipus d’energia, com són la llum, el calor, el moviment o el so. La bombeta és un receptor. Al pas del corrent el seu filament es posa incandescent i produeix llum i calor.
En el cas dels motors influeix la forma que es connecten. El corrent pot circular en ambdós sentits; al canviar el sentit del corrent, canvia el del gir del motor.
Elements de maniobraEl pas del corrent elèctric es controla mitjançant els elements de maniobra, exemples d’elements de maniobra són l’interruptor, el polsador i el commutador.
ACTIVITATS1. Llegeix aquesta plana pausadament.
2. Què és un generador elèctric?
3. Quina és la característica principal dels generadors?
4. Quants pols té una pila i com es diferencien?
5. Quin és el voltatge d’una pila normalment?
6. Quin és el voltatge de la xarxa elèctrica normalment?
7. Que són els conductors?
8. Per a què serveixen els conductors?
9. Posa exemples de materials conductors elèctrics i de materials aïllants elèctrics.
10. Explica com estan fets els cables i digues perquè es fan així.
11. Què fan els elements receptors?
12. Com funciona una bombeta?
13. Com influeix la connexió dels pols d’una pila al gir d’un motor?
14. Posa tres exemples de receptors elèctrics
15. Quina transformació d’energia té lloc a un ventilador?
16. Quina transformació d’energia té lloc a un mp3?
17. Quina transformació d’energia té lloc a una televisió?
18. Per a què serveixen els elements de maniobra?
19. Posa tres exemples d’elements de maniobra
12. Com funciona una bombeta?
13. Com influeix la connexió dels pols d’una pila al gir d’un motor?
14. Posa tres exemples de receptors elèctrics
15. Quina transformació d’energia té lloc a un ventilador?
16. Quina transformació d’energia té lloc a un mp3?
17. Quina transformació d’energia té lloc a una televisió?
18. Per a què serveixen els elements de maniobra?
19. Posa tres exemples d’elements de maniobra
UD8. L'ELECTRICITAT (V)
6. MAGNITUDS ELÈCTRIQUES
Intensitat de corrent
La intensitat de corrent elèctric és una mesura del número de càrregues que passen per un lloc durant un temps determinat. El que mesura és quants electrons passen per un lloc d’un conductor cada segon.
La mesura de la intensitat de corrent és similar a mesurar la densitat de tràfic d’una via: a una carretera del poble passen un número determinat de cotxes cada cert temps. A una autopista en passen molt més cotxes en el mateix temps.
La intensitat es representa amb la lletra I i es mesura en Ampers.
Voltatge (o tensió)
La tensió o voltatge provoca el moviment de càrregues elèctriques, és a dir, el corrent elèctric. Perquè aquest corrent flueixi ha d'haver dos punts amb diferent tensió.
El voltatge elèctric es representa amb la lletra V i es mesura en Volts.
Resitència
La resistència elèctrica és el grau de dificultat que té el corren elèctric per travessar un material. La resistència elèctrica depèn de:
El tipus de material: els materials conductors tenen resistències molt baixes, els materials aïllants tenen resistències elevades.
La longitud del material: quan més llarg és el material major serà la seva resistència.
El gruix del material: quan més gruixat és un material menor és la seva resistència.
La resistència es representa amb la lletra R i es mesura en Ohms.
7. LLEI D’OHM
Si apliquem equacions podem trobar dues expressions més, que en realitat són la mateixa, però amb distinta forma:
Intensitat de corrent
La intensitat de corrent elèctric és una mesura del número de càrregues que passen per un lloc durant un temps determinat. El que mesura és quants electrons passen per un lloc d’un conductor cada segon.
La mesura de la intensitat de corrent és similar a mesurar la densitat de tràfic d’una via: a una carretera del poble passen un número determinat de cotxes cada cert temps. A una autopista en passen molt més cotxes en el mateix temps.La intensitat es representa amb la lletra I i es mesura en Ampers.
Voltatge (o tensió)
La tensió o voltatge provoca el moviment de càrregues elèctriques, és a dir, el corrent elèctric. Perquè aquest corrent flueixi ha d'haver dos punts amb diferent tensió.
El voltatge elèctric es representa amb la lletra V i es mesura en Volts.
Resitència
La resistència elèctrica és el grau de dificultat que té el corren elèctric per travessar un material. La resistència elèctrica depèn de:
El tipus de material: els materials conductors tenen resistències molt baixes, els materials aïllants tenen resistències elevades.
La longitud del material: quan més llarg és el material major serà la seva resistència.
El gruix del material: quan més gruixat és un material menor és la seva resistència.
La resistència es representa amb la lletra R i es mesura en Ohms.
7. LLEI D’OHM
La Llei d’Ohm relaciona el voltatge, la intensitat de corrent i la resistència d’un circuit. Es pot expressar amb la següent formula:
V = I · R
Si apliquem equacions podem trobar dues expressions més, que en realitat són la mateixa, però amb distinta forma:
I = V / R
R = V / I
En realitat la Llei d’Ohm és molt lògica, en aplicar més voltatge a un circuit més elevada serà la intensitat que recorri el circuit. Quan major sigui la resistència a un circuit, menor serà la intensitat de corrent que el travessarà.
ACTIVITATS
1. Llegeix aquesta plana pausadament.
2. Digues què és la intensitat de corrent.
3. Amb quina lletra es representa la intensitat de corrent i amb quines unitats es mesura?
4. igues què és la intensitat de voltatge.
5. Amb quina lletra es representa el voltatge i amb quines unitats es mesura?
6. Digues què és la resistència elèctrica.
7. Quins materials presenten resistències elevades?
8. Quins materials presenten resistències baixes?
9. De quins factors depèn la resistència elèctrica?
10. Explica com afecten a la resistència elèctrica els factors de l’apartat 5.
11. Per a què serveix la Llei d’Ohm
12. Quines són les tres formules que podem escriure per expressar la Llei d’Ohm?
13. Són totes les formules la mateixa formula en realitat?
14. Calcula, emprant les formules:
ACTIVITATS
1. Llegeix aquesta plana pausadament.
2. Digues què és la intensitat de corrent.
3. Amb quina lletra es representa la intensitat de corrent i amb quines unitats es mesura?
4. igues què és la intensitat de voltatge.
5. Amb quina lletra es representa el voltatge i amb quines unitats es mesura?
6. Digues què és la resistència elèctrica.
7. Quins materials presenten resistències elevades?
8. Quins materials presenten resistències baixes?
9. De quins factors depèn la resistència elèctrica?
10. Explica com afecten a la resistència elèctrica els factors de l’apartat 5.
11. Per a què serveix la Llei d’Ohm
12. Quines són les tres formules que podem escriure per expressar la Llei d’Ohm?
13. Són totes les formules la mateixa formula en realitat?
14. Calcula, emprant les formules:
- a) El voltatge d’un circuit de 22 Ohms per el qual passen 10 Ampers
b) La intensitat que passa per un circuit de 5 Ohms sotmès a una tensió de 20 Volts.
c) La resistència d’un circuit sotmès a 16 Volts per el qual passen 4 Ampers
d) El voltatge d’un circuit de 5 Ohms per el qual passen 3 Ampers
e) La intensitat que passa per un circuit de 7 Ohms sotmès a una tensió de 21 Volts.
f) La resistència d’un circuit sotmès a 21 Volts per el qual passen 3 Ampers
UD8. L'ELECTRICITAT (IV)
5. REPRESENTACIÓ STANDARD DE CIRCUITS ELÈCTRICS
Un circuit elèctric és una sèrie d'elements elèctrics per exemple resistències, motors, i generadors elèctrics, connectats elèctricament entre si. Això es fa per tal de generar, transportar o modificar senyals elèctrics.
És imprescindible que la comunitat científica es posi d’acord en com representar gràficament els circuits elèctrics, aquesta representació escriptura ha de presentar les següents característiques:
La representació gràfica que s’ha desenvolupat rep el nom de representació Standard de circuits elèctrics, les representacions d’alguns dels elements principals són les següents:
Per tant, podríem representar un circuit d’una bombeta alimentada per una pila i controlada per un interruptor de dues formes:
La representació Standard ha de ser la forma que s’ha d’escollir en tot moment, ja que és més ràpida, no presenta problemes per entendre’s i a més és una representació universal que pot ser entesa per tothom.
ACTIVITATS
1. Què és un circuit elèctric?
2. Per a què serveix un circuit elèctric?
3. Quines són les característiques que ha de tenir la representació de circuits?
4. Què significa que a representació de circuits ha de ser universal?
5. Què significa que a representació de circuits ha de ser inequívoca?
6. Què significa que a representació de circuits ha de ser esquemàtica?
7. Què significa que a representació de circuits ha de ser unívoca?
11. Representa gràficament:
Un circuit elèctric és una sèrie d'elements elèctrics per exemple resistències, motors, i generadors elèctrics, connectats elèctricament entre si. Això es fa per tal de generar, transportar o modificar senyals elèctrics.
És imprescindible que la comunitat científica es posi d’acord en com representar gràficament els circuits elèctrics, aquesta representació escriptura ha de presentar les següents característiques:
- - Ha de ser universal: tothom ha d’emprar la mateixa
- Ha de ser esquemàtica: per tal que es pugui fer de forma ràpida
- Ha de ser unívoca: cada element ha de tenir una única forma de representar-se
- Ha de ser inequívoca: cada element s’ha de representar d’una forma diferent a la resta.
Per tant, podríem representar un circuit d’una bombeta alimentada per una pila i controlada per un interruptor de dues formes: Forma no Standard // Forma Standard
La representació Standard ha de ser la forma que s’ha d’escollir en tot moment, ja que és més ràpida, no presenta problemes per entendre’s i a més és una representació universal que pot ser entesa per tothom.
ACTIVITATS
1. Què és un circuit elèctric?
2. Per a què serveix un circuit elèctric?
3. Quines són les característiques que ha de tenir la representació de circuits?
4. Què significa que a representació de circuits ha de ser universal?
5. Què significa que a representació de circuits ha de ser inequívoca?
6. Què significa que a representació de circuits ha de ser esquemàtica?
7. Què significa que a representació de circuits ha de ser unívoca?
11. Representa gràficament:
- Un motor
Un fil conductor
Un polsador
Una bombeta
Un interruptor
Una pila
12. Quin nom rep la representació que s’ha desenvolupat per a dibuixar circuits elèctrics?
13. Quin mètode s’ha d’emprar sempre per a representar els circuits elèctrics?
14. Justifica la resposta anterior.
15. Representa de forma Standard els següent circuit:
16. Representa de forma Standard els següent circuit:
17. Representa de forma Standard els següent circuit:
13. Quin mètode s’ha d’emprar sempre per a representar els circuits elèctrics?
14. Justifica la resposta anterior.
15. Representa de forma Standard els següent circuit:
16. Representa de forma Standard els següent circuit:17. Representa de forma Standard els següent circuit:UD8. L'ELECTRICITAT (III)
3. ELS ÀTOMS
Per a entendre què és l'electricitat hem de començar amb els àtoms. Els àtoms són petites partícules que són impossible de veure fins i tot amb microscopi. Són els elements amb els quals està fet tot el que es troba al nostre voltant.
Un àtom està compost per protons, electrons i neutrons. El centre d'un àtom es diu “nucli”, allà es troben els protons i els neutrons. Al voltant del nucli es troba l’escorça, on giren els electrons a gran velocitat.
Els protons i electrons tenen una propietat anomenada càrrega elèctrica, la dels protons és de signe positiu i la dels electrons és de signe negatiu. Els neutrons no tenen càrrega, són neutres (per això s’anomenen neutrons).
4. LA FORÇA ELÈCTRICA
Existeix una força que actua entre els cossos que es troben carregats. Aquesta força s’anomena força elèctrica. Aquesta força no la veiem generalment perquè tots els àtoms tenen un número de protons igual al seu número d’electrons i, per tant, la seva càrrega és nul·la (no es troben carregats).
Dos elements carregats es veuran sotmesos a la força elèctrica, en canvi, dos elements amb càrrega neutra (sense càrrega) no es veuran sotmesos a aquesta força.
La força elèctrica actua de la següent forma:
1. Què son els àtoms?
2. Quines són les dues zones de l’àtom?
3. Quines són les tres partícules de les que estan composts els àtoms?
4. A quines zones de l’àtom trobem els protons, els neutrons i els electrons?
5. Quines partícules de l’àtom tenen càrrega elèctrica i quina no té càrrega?
6. Digues el signe de la càrrega de les partícules de l’àtom que tenen càrrega.
7. Perquè anomenem neutrons als neutrons?
8. Què ha de tenir un cos perquè hi pugui actuar la força elèctrica sobre ell?
9 .Explica com actua la força elèctrica.
Per a entendre què és l'electricitat hem de començar amb els àtoms. Els àtoms són petites partícules que són impossible de veure fins i tot amb microscopi. Són els elements amb els quals està fet tot el que es troba al nostre voltant.
Un àtom està compost per protons, electrons i neutrons. El centre d'un àtom es diu “nucli”, allà es troben els protons i els neutrons. Al voltant del nucli es troba l’escorça, on giren els electrons a gran velocitat.
Els protons i electrons tenen una propietat anomenada càrrega elèctrica, la dels protons és de signe positiu i la dels electrons és de signe negatiu. Els neutrons no tenen càrrega, són neutres (per això s’anomenen neutrons).
4. LA FORÇA ELÈCTRICA
Existeix una força que actua entre els cossos que es troben carregats. Aquesta força s’anomena força elèctrica. Aquesta força no la veiem generalment perquè tots els àtoms tenen un número de protons igual al seu número d’electrons i, per tant, la seva càrrega és nul·la (no es troben carregats).
Dos elements carregats es veuran sotmesos a la força elèctrica, en canvi, dos elements amb càrrega neutra (sense càrrega) no es veuran sotmesos a aquesta força.
La força elèctrica actua de la següent forma:
- Càrregues del mateix signe es repel·leixen
Càrregues de signes diferents s’atreuen
1. Què son els àtoms?
2. Quines són les dues zones de l’àtom?
3. Quines són les tres partícules de les que estan composts els àtoms?
4. A quines zones de l’àtom trobem els protons, els neutrons i els electrons?
5. Quines partícules de l’àtom tenen càrrega elèctrica i quina no té càrrega?
6. Digues el signe de la càrrega de les partícules de l’àtom que tenen càrrega.
7. Perquè anomenem neutrons als neutrons?
8. Què ha de tenir un cos perquè hi pugui actuar la força elèctrica sobre ell?
9 .Explica com actua la força elèctrica.
UD8. L'ELECTRICITAT (II)
2. L’ELECTRICITAT
L'electricitat és una forma d'energia. Com ja has estudiat anteriorment, l’energia és la capacitat de provocar canvis. Es a dir com que l’electricitat és un tipus d’energia pot fer que les coses es moguin, produeixin llum, so, vibracions, etc. ... A les nostres cases, l'electricitat permet que funcionin les llampares elèctriques, la televisió i moltes altres coses.
ACTIVITATS
1. Llegeix aquesta plana pausadament.
2. Què és l’electricitat?
3. Què és l’energia?
4. Com saps que l’electricitat és un tipus d’energia?
5. Quin tipus de canvis provoca una bombeta?
6. Quin tipus de canvis provoca un timbre?
7. Quin tipus de canvis provoca un motor elèctric?
8. Posa un exemple d’aparell elèctric que faci un canvi com el de la bombeta
9. Posa un exemple d’aparell elèctric que faci un canvi com el del timbre.
10. Quin tipus de canvi creus que fa un calefactor elèctric?
L'electricitat és una forma d'energia. Com ja has estudiat anteriorment, l’energia és la capacitat de provocar canvis. Es a dir com que l’electricitat és un tipus d’energia pot fer que les coses es moguin, produeixin llum, so, vibracions, etc. ... A les nostres cases, l'electricitat permet que funcionin les llampares elèctriques, la televisió i moltes altres coses.
ACTIVITATS1. Llegeix aquesta plana pausadament.
2. Què és l’electricitat?
3. Què és l’energia?
4. Com saps que l’electricitat és un tipus d’energia?
5. Quin tipus de canvis provoca una bombeta?
6. Quin tipus de canvis provoca un timbre?
7. Quin tipus de canvis provoca un motor elèctric?
8. Posa un exemple d’aparell elèctric que faci un canvi com el de la bombeta
9. Posa un exemple d’aparell elèctric que faci un canvi com el del timbre.
10. Quin tipus de canvi creus que fa un calefactor elèctric?
UD8. L'ELECTRICITAT (I)
1. BREU HISTÒRIA DE L’ELECTRICITAT.
Cap a l'any 600 adC, el filòsof grec Tales de Mileto va observar que fregant una vareta d’àmbar amb una pell o amb llana, es podia crear petites càrregues, que atreien petits objectes. També havien observat que si la fregaven molt temps podien causar l'aparició d'una espurna.
A l’any 1600 dC el científic anglès William Gilbert va publicar el seu llibre "De Magnete", on utilitza la paraula llatina “electricus” derivada del grec elektron (que significa ámbar), per a descriure els fenòmens descoberts pels grecs. També va establir les diferències entre el magnetisme i l'electricitat.
A l’any 1729 Stephen Gray va classificar els materials com conductors i aïllants en funció de la seva oposició a deixar passar la càrrega elèctrica al seu través..
C.F. Du Fay va ser el primer a identificar els dos tipus de càrrega elèctrica que més tard es cridarien positiva i negativa, les quals es sabia ja que sofrien forces de repulsió o d’atracció en funció del seu tipus de càrrega.
A l’any 1827 Georg Simon Ohm va donar una relació que lliga la tensió entre dos punts d'un circuit i la intensitat de corrent que passa per ell, definint la resistència elèctrica. Aquest relació es coneix com la Llei d’Ohm.
A l’any 1878, Thomas Edison va construir el primer llum incandescent amb filaments de bambú carbonitzat.
ACTIVITATS
1. Llegeix aquesta plana pausadament.
2. Qui va ser el primer en tenir constància dels fenòmens elèctrics.
3. Qui va ser el primer en emprar el mot “elèctricus”.
4. Què significa elektron en grec?
5. Quines diferències va establir en William Gilbert al seu llibre?
6. Quin fet important va dur a terme Stephen Gray?
7. Quin fet important va dur a terme C.F. Du Fay?
8. Quins són els dos tipus de càrrega que va identificar C.F. Du Fay
9. Què és la Llei d’Ohm
10. Qui va inventar la primera bombeta?
Cap a l'any 600 adC, el filòsof grec Tales de Mileto va observar que fregant una vareta d’àmbar amb una pell o amb llana, es podia crear petites càrregues, que atreien petits objectes. També havien observat que si la fregaven molt temps podien causar l'aparició d'una espurna.
A l’any 1600 dC el científic anglès William Gilbert va publicar el seu llibre "De Magnete", on utilitza la paraula llatina “electricus” derivada del grec elektron (que significa ámbar), per a descriure els fenòmens descoberts pels grecs. També va establir les diferències entre el magnetisme i l'electricitat.
A l’any 1729 Stephen Gray va classificar els materials com conductors i aïllants en funció de la seva oposició a deixar passar la càrrega elèctrica al seu través..
C.F. Du Fay va ser el primer a identificar els dos tipus de càrrega elèctrica que més tard es cridarien positiva i negativa, les quals es sabia ja que sofrien forces de repulsió o d’atracció en funció del seu tipus de càrrega.
A l’any 1827 Georg Simon Ohm va donar una relació que lliga la tensió entre dos punts d'un circuit i la intensitat de corrent que passa per ell, definint la resistència elèctrica. Aquest relació es coneix com la Llei d’Ohm.
A l’any 1878, Thomas Edison va construir el primer llum incandescent amb filaments de bambú carbonitzat.
ACTIVITATS
1. Llegeix aquesta plana pausadament.
2. Qui va ser el primer en tenir constància dels fenòmens elèctrics.
3. Qui va ser el primer en emprar el mot “elèctricus”.
4. Què significa elektron en grec?
5. Quines diferències va establir en William Gilbert al seu llibre?
6. Quin fet important va dur a terme Stephen Gray?
7. Quin fet important va dur a terme C.F. Du Fay?
8. Quins són els dos tipus de càrrega que va identificar C.F. Du Fay
9. Què és la Llei d’Ohm
10. Qui va inventar la primera bombeta?
martes, 15 de abril de 2008
UD7. ELS METALLS (VI)
7. CONSEQÜÈNCIES DE L’ÙS DELS METALLS
L’impacte ambiental dels materials tecnològics pot arribar a ser molt greu. Per això, cal destacar una característica ecològica important dels metalls: la majoria són reciclables, és a dir, una vegada rebutjats, poden tornar a processar-se per a ser utilitzats de nou.
D’altra banda, alguns metalls pesants, com el plom o el mercuri resulten tòxics per als éssers vius, per la qual cosa ha de restringir el seu ús a aquelles aplicacions que no impliquin riscos per al medi natural. Així mateix, convé limitar al màxim els residus incontrolats d’aquests metalls.
Els fums dels forns i la contaminació de les aigües de rebuig, que queden amb les restes de la ganga i els productes químics que s’han emprat a l’obtenció dels metalls són factors perillosos per a la natura, encara que s’ha de dir que s’empren els filtres i mitjans de depuració molt eficients per a tractar aquests residus. En canvi el factor més important és la necessitat de generar una gran quantitat d’energia per a fondre els metalls, aquesta energia prové en una gran proporció de fonts no renovables i que provoquen un impacte ambiental molt gran.
A més les mines provoquen un impacte ambiental i visual molt greu, especialment les mines a cel obert.
També s’ha de tenir en compte que els minerals dels quals s’obtenen els metalls són primeres matèries no renovables, és dir triguen més en formar-se (triguen milions d’anys en formar-se) que en utilitzar-se. N’hi ha metalls molt abundants a l’escorça terrestre, però n’hi ha d’altres que són molt escassos.
ACTIVITATS.
1.Llegeix aquesta plana pausadament
2.Són els metalls reciclables? Què significa això?
3.Quin riscs poden tenir certs metalls pesants? Que s’ha de fer amb aquests metalls?
4.Quins són els factors d’impacte ambiental que es produeixen a l’obtenció dels metalls?
5.Quins mitjans fem servir per a minimitzar la contaminació a la obtenció dels metalls?
6.Quin és el vertader problema ecològic de l’obtenció de metalls?
7.Què vol dir que les mines provoquen un impacte ambiental i visual molt gran?
8.Creus que els metalls es podrien esgotar qualque dia? Per què?
9.Què creus que s’hauria de fer per a evitar que s’esgotessin?
10.Creus que totes les conseqüències de l’ús dels metalls són dolentes? Pots cercar qualque de positiva?
L’impacte ambiental dels materials tecnològics pot arribar a ser molt greu. Per això, cal destacar una característica ecològica important dels metalls: la majoria són reciclables, és a dir, una vegada rebutjats, poden tornar a processar-se per a ser utilitzats de nou.
D’altra banda, alguns metalls pesants, com el plom o el mercuri resulten tòxics per als éssers vius, per la qual cosa ha de restringir el seu ús a aquelles aplicacions que no impliquin riscos per al medi natural. Així mateix, convé limitar al màxim els residus incontrolats d’aquests metalls.
Els fums dels forns i la contaminació de les aigües de rebuig, que queden amb les restes de la ganga i els productes químics que s’han emprat a l’obtenció dels metalls són factors perillosos per a la natura, encara que s’ha de dir que s’empren els filtres i mitjans de depuració molt eficients per a tractar aquests residus. En canvi el factor més important és la necessitat de generar una gran quantitat d’energia per a fondre els metalls, aquesta energia prové en una gran proporció de fonts no renovables i que provoquen un impacte ambiental molt gran.
A més les mines provoquen un impacte ambiental i visual molt greu, especialment les mines a cel obert.
També s’ha de tenir en compte que els minerals dels quals s’obtenen els metalls són primeres matèries no renovables, és dir triguen més en formar-se (triguen milions d’anys en formar-se) que en utilitzar-se. N’hi ha metalls molt abundants a l’escorça terrestre, però n’hi ha d’altres que són molt escassos.
ACTIVITATS.
1.Llegeix aquesta plana pausadament
2.Són els metalls reciclables? Què significa això?
3.Quin riscs poden tenir certs metalls pesants? Que s’ha de fer amb aquests metalls?
4.Quins són els factors d’impacte ambiental que es produeixen a l’obtenció dels metalls?
5.Quins mitjans fem servir per a minimitzar la contaminació a la obtenció dels metalls?
6.Quin és el vertader problema ecològic de l’obtenció de metalls?
7.Què vol dir que les mines provoquen un impacte ambiental i visual molt gran?
8.Creus que els metalls es podrien esgotar qualque dia? Per què?
9.Què creus que s’hauria de fer per a evitar que s’esgotessin?
10.Creus que totes les conseqüències de l’ús dels metalls són dolentes? Pots cercar qualque de positiva?
UD7. ELS METALLS (V)
5. TIPUS DE METALLS
Si ens atenim a la procedència, els metalls poden classificar-se en ferrosos i no ferrosos.
Metalls ferrosos: inclouen al ferro i tots els seus derivats.. Entre aquests es troben el ferro pur, l’acer i les foses.
Metalls no ferrosos: inclouen a la resta de metalls, són materials metàl·lics que no contenen ferro o que en contenen en quantitats molt menudes. Són exemples d’aquest tipus de metalls el coure, el bronze, el llautó i el zinc.
El ferro és el metall per excel·lència, el seu ús és tan majoritari que fins i tot la branca de la metal·lúrgia que treballa amb els metalls ferrosos rep un nom específic: siderúrgia.
També els podem classificar en funció de la seva composició:
Metalls purs: estan formats per un únic element químic, corresponent al metall.
Aliatges: son barreges d’un metall (metall base) amb altres elements químics.
6. APLICACIONS DELS METALLS
Actualment els metalls estan presents pràcticament a tot arreu, la seva aplicació principal és la construcció de maquinària, aprofitant les seves propietats mecàniques. Però també són importants a altres bandes, com a la fabricació d’eines, elements mecànics, mobles, material elèctric, mitjans de transport i de seguretat, edificacions i estructures...
Tot i així, altres materials van substituint els metalls en cada cop més aplicacions. Exemples d’això pot ser als transports o petites màquines domèstiques, on peces que abans eren metàl·liques ara son fetes amb plàstic, perquè és més lleuger, aïllant i resistent a l’oxidació i la seva fabricació és més econòmica.
ACTIVITATS.
1.Llegeix aquesta plana pausadament
2.Quina classificació dels metalls podem fer en funció de la seva procedència?
3.Què és la siderúrgia? Per què trobes que s’ha inventat aquest terme?
4.Quina classificació dels metalls podem fer en funció de la seva composició?
5.Digues el nom de dos aliatges i digues de què elements es composen.
6.Quines són les principals aplicacions dels metalls?
7.Digues tres àmbits d’aplicació dels metalls i posa exemples de cadascun.
8.Per què s’estan substituint els metalls a certes aplicacions?
9.Posa exemples d’objectes que antigament es feien amb metalls i ara es fan amb altres materials.
Si ens atenim a la procedència, els metalls poden classificar-se en ferrosos i no ferrosos.
Metalls ferrosos: inclouen al ferro i tots els seus derivats.. Entre aquests es troben el ferro pur, l’acer i les foses.
Metalls no ferrosos: inclouen a la resta de metalls, són materials metàl·lics que no contenen ferro o que en contenen en quantitats molt menudes. Són exemples d’aquest tipus de metalls el coure, el bronze, el llautó i el zinc.
El ferro és el metall per excel·lència, el seu ús és tan majoritari que fins i tot la branca de la metal·lúrgia que treballa amb els metalls ferrosos rep un nom específic: siderúrgia.
També els podem classificar en funció de la seva composició:
Metalls purs: estan formats per un únic element químic, corresponent al metall.
Aliatges: son barreges d’un metall (metall base) amb altres elements químics.
6. APLICACIONS DELS METALLS
Actualment els metalls estan presents pràcticament a tot arreu, la seva aplicació principal és la construcció de maquinària, aprofitant les seves propietats mecàniques. Però també són importants a altres bandes, com a la fabricació d’eines, elements mecànics, mobles, material elèctric, mitjans de transport i de seguretat, edificacions i estructures...
Tot i així, altres materials van substituint els metalls en cada cop més aplicacions. Exemples d’això pot ser als transports o petites màquines domèstiques, on peces que abans eren metàl·liques ara son fetes amb plàstic, perquè és més lleuger, aïllant i resistent a l’oxidació i la seva fabricació és més econòmica.
ACTIVITATS.
1.Llegeix aquesta plana pausadament
2.Quina classificació dels metalls podem fer en funció de la seva procedència?
3.Què és la siderúrgia? Per què trobes que s’ha inventat aquest terme?
4.Quina classificació dels metalls podem fer en funció de la seva composició?
5.Digues el nom de dos aliatges i digues de què elements es composen.
6.Quines són les principals aplicacions dels metalls?
7.Digues tres àmbits d’aplicació dels metalls i posa exemples de cadascun.
8.Per què s’estan substituint els metalls a certes aplicacions?
9.Posa exemples d’objectes que antigament es feien amb metalls i ara es fan amb altres materials.
UD7. ELS METALLS (IV)
4. PROPIETATS DELS METALLS
Els metalls tenen una gran quantitat d’aplicacions a causa de les seves propietats. Cada una d’aquestes característiques permet una sèrie d’usos concrets. Al tacte, els materials metàl·lics són durs, no adherents, freds i molt suaus si la superfície ha estat polida o tractada. A més, molts metalls presenten una brillantor característica que anomenem “brillantor metàl·lica”.
·Duresa: en general són materials durs i, per tant, no es ratllen amb facilitat.
·Resistència: en general son materials molt resistents, per tant tenen una gran capacitat per a suportar esforços sense trencar-se.
·Tenacitat: la gran majoria dels metalls són molt tenaços i, per tant, presenten una gran resistència a trencar-se quan són colpejats.
·Plasticitat i elasticitat: alguns metalls es deformen permanentment quan actuen sobre ells forces externes. Altres, al contrari, són capaços de recuperar la forma original després de l’aplicació d’una força externa (són molt elàstics).
·Mal·leabilitat: certs metalls són molt mal·leables i , per tant, poden ser estirats en làmines molt fines sense arribar a trencar-se.
·Ductilitat: certs metalls són dúctils i poden ser estirats en fils llargs i fins.
·Fussibilitat: els metalls tenen la propietat de fondre’s (cada un a una temperatura diferent).
·Soldabilitat: gràcies a la seva fussibilitat, molts metalls poden soldar-se amb facilitat a altres peces del mateix metall o d’un metall diferent.
·Conductivitat tèrmica i elèctrica: tots els metalls presenten una gran conductivitat tèrmica i elèctrica , és a dir, transmeten molt bé la calor i l’electricitat al seu través.
·Dilatació i contracció tèrmica: els metalls es dilaten quan augmenta la temperatura; de la mateixa manera, es contreuen si disminueix la temperatura
·Magnetisme: alguns metalls presenten un comportament magnètic característic, sent capaços d’atreure altres materials magnètics.
També és important destacar la seva elevada capacitat d’oxidació. Els metalls tenen una gran facilitat per a reaccionar amb l’oxigen, cobrint-se amb una capa d’òxid al poc temps d’estar a la intempèrie. Generalment, s’intenta combatre la formació d’aquesta capa d’òxid, perquè fa que es perdi la brillantor i el tacte de la peça original i pot danyar l’interior de la peça empitjorant les seves propietats.
ACTIVITATS.
1.Llegeix aquesta plana pausadament
2.Per què els metalls tenen unes aplicacions tan diverses?
3.Digues quines són les propietats generals dels metalls al tacte.
4.Explica com son, generalment, la resistència, duresa i tenacitat dels metalls
5.Els metalls són plàstics o elàstics. Raona la teva resposta.
6.Explica per a què pot ser importat la mal·leabilitat i ductilitat dels metalls.
7.Què tenen a veure la fussibilitat dels metalls amb la seva soldabilitat?
8.Dona exemples que et facin pensar que els metalls són bons conductors elèctrics.
9.Dona exemples que et facin pensar que els metalls són bons conductors tèrmics.
10.Quin factor provoca la dilatació o contracció dels metalls. Posa exemples.
11.En què consisteix l’oxidació dels metalls? Perquè s’intenta evitar?
Els metalls tenen una gran quantitat d’aplicacions a causa de les seves propietats. Cada una d’aquestes característiques permet una sèrie d’usos concrets. Al tacte, els materials metàl·lics són durs, no adherents, freds i molt suaus si la superfície ha estat polida o tractada. A més, molts metalls presenten una brillantor característica que anomenem “brillantor metàl·lica”.
·Duresa: en general són materials durs i, per tant, no es ratllen amb facilitat.
·Resistència: en general son materials molt resistents, per tant tenen una gran capacitat per a suportar esforços sense trencar-se.
·Tenacitat: la gran majoria dels metalls són molt tenaços i, per tant, presenten una gran resistència a trencar-se quan són colpejats.
·Plasticitat i elasticitat: alguns metalls es deformen permanentment quan actuen sobre ells forces externes. Altres, al contrari, són capaços de recuperar la forma original després de l’aplicació d’una força externa (són molt elàstics).
·Mal·leabilitat: certs metalls són molt mal·leables i , per tant, poden ser estirats en làmines molt fines sense arribar a trencar-se.
·Ductilitat: certs metalls són dúctils i poden ser estirats en fils llargs i fins.
·Fussibilitat: els metalls tenen la propietat de fondre’s (cada un a una temperatura diferent).
·Soldabilitat: gràcies a la seva fussibilitat, molts metalls poden soldar-se amb facilitat a altres peces del mateix metall o d’un metall diferent.
·Conductivitat tèrmica i elèctrica: tots els metalls presenten una gran conductivitat tèrmica i elèctrica , és a dir, transmeten molt bé la calor i l’electricitat al seu través.
·Dilatació i contracció tèrmica: els metalls es dilaten quan augmenta la temperatura; de la mateixa manera, es contreuen si disminueix la temperatura
·Magnetisme: alguns metalls presenten un comportament magnètic característic, sent capaços d’atreure altres materials magnètics.
També és important destacar la seva elevada capacitat d’oxidació. Els metalls tenen una gran facilitat per a reaccionar amb l’oxigen, cobrint-se amb una capa d’òxid al poc temps d’estar a la intempèrie. Generalment, s’intenta combatre la formació d’aquesta capa d’òxid, perquè fa que es perdi la brillantor i el tacte de la peça original i pot danyar l’interior de la peça empitjorant les seves propietats.
ACTIVITATS.
1.Llegeix aquesta plana pausadament
2.Per què els metalls tenen unes aplicacions tan diverses?
3.Digues quines són les propietats generals dels metalls al tacte.
4.Explica com son, generalment, la resistència, duresa i tenacitat dels metalls
5.Els metalls són plàstics o elàstics. Raona la teva resposta.
6.Explica per a què pot ser importat la mal·leabilitat i ductilitat dels metalls.
7.Què tenen a veure la fussibilitat dels metalls amb la seva soldabilitat?
8.Dona exemples que et facin pensar que els metalls són bons conductors elèctrics.
9.Dona exemples que et facin pensar que els metalls són bons conductors tèrmics.
10.Quin factor provoca la dilatació o contracció dels metalls. Posa exemples.
11.En què consisteix l’oxidació dels metalls? Perquè s’intenta evitar?
UD7. ELS METALLS (III)
3. OBTENCIÓ I TRANSFORMACIÓ DELS METALLS
Per a l’obtenció dels metalls s’ha de dur un procés tecnològic que consta de tres parts: extracció, obtenció i transformació.
3.1Extracció
Els metalls s’obtenen a partir de minerals que formen part de les roques de l’escorça terrestre. L’extracció del mineral es fa en mines, n’hi ha dos tipus de mines: mines a cel obert (s’empren si la capa de mineral està a poca profunditat) i mines subterrànies (s’empren si el jaciment o filó és profund).
Del jaciment s’extreuen els minerals, la part aprofitable d’aquests minerals, és a dir, de la qual podem obtenir el metall desitjat rep el nom de mena. La part que no conté mineral i ens és inútil, rep el nom de ganga.
L’activitat tecnològica que s’encarrega de l’extracció dels minerals per a l’obtenció de metalls és la mineria.
3.2Obtenció
L’activitat tecnològica que s’encarrega de l’obtenció de metalls a partir dels seus minerals és la metal·lúrgia. L’obtenció, per norma general consta de tres etapes:
·Concentració del mineral: es separen la mena i la ganga mitjançant diferents processos físics. Entre totes les tècniques utilitzades les més importants són les següents:
a)Tamissat: consisteix en la separació de les partícules sòlides segons la grandària mitjançant tamissos o garbelles.
b)Filtració: consisteix en la separació de partícules sòlides en suspensió en un líquid a través d’un filtre.
c)Flotació: es tracta de la separació d’una mescla de partícules sòlides en un líquid en funció de la seva densitat: les més poc denses suren, mentre que les de més densitat queden al fons del recipient.
·Reducció en un forn: la mena es fon a un forn per tal de separar el metall dels elements químics amb els que es troba combinat. Normalment per fondre metalls hem d’arribar a temperatures molt elevades (milers de graus centígrads). A aquesta part del procés també s’afegeixen productes químics per a eliminar la ganga que no s’ha pogut eliminar a la fase de concentració.
·Afinament: consisteix a treure les impureses que hagin pogut quedar després de fer els passos anteriors perquè el metall quedi el més pur possible. També pot consistir en afegir certes substàncies per a donar-li certes propietats.
3.3Transformació
Els productes metal·lúrgics obtinguts són transformats a les indústries del metall per a convertir-los materials útils que es puguin fer servir per a fabricar objectes amb que puguin satisfer les nostres necessitats.
ACTIVITATS.
1.Llegeix pausadament aquesta plana i l’anterior.
2.Quines són les parts que segueix l’obtenció dels metalls?
3.Quins tipus de mines hi ha. Quan fem servir un tipus o un altre?
4.Quines parts podem distingir a un mineral en funció de la seva utilitat?
5.De què s’encarrega la mineria. D’on s’extreuen els materials per obtenir metalls?
6.Què és la metal·lúrgia?
7.Quantes passes té l’obtenció dels metalls? Quines són?
8.Explica en què consisteix la concentració de mineral. Digues i explica quins són els principals mètodes de concentració. Pots ajudar-te amb un dibuix.
9.En què consisteix la reducció al forn?
10.Per què s’afegeixen productes químics al mineral a la reducció?
11.Queda el metall totalment lliure de ganga després de la reducció?
12.Explica el procés d’afinament.
13.A on es duu a terme la transformació dels productes metal·lúrgics?
Per a l’obtenció dels metalls s’ha de dur un procés tecnològic que consta de tres parts: extracció, obtenció i transformació.
3.1Extracció
Els metalls s’obtenen a partir de minerals que formen part de les roques de l’escorça terrestre. L’extracció del mineral es fa en mines, n’hi ha dos tipus de mines: mines a cel obert (s’empren si la capa de mineral està a poca profunditat) i mines subterrànies (s’empren si el jaciment o filó és profund).
Del jaciment s’extreuen els minerals, la part aprofitable d’aquests minerals, és a dir, de la qual podem obtenir el metall desitjat rep el nom de mena. La part que no conté mineral i ens és inútil, rep el nom de ganga.
L’activitat tecnològica que s’encarrega de l’extracció dels minerals per a l’obtenció de metalls és la mineria.
3.2Obtenció
L’activitat tecnològica que s’encarrega de l’obtenció de metalls a partir dels seus minerals és la metal·lúrgia. L’obtenció, per norma general consta de tres etapes:
·Concentració del mineral: es separen la mena i la ganga mitjançant diferents processos físics. Entre totes les tècniques utilitzades les més importants són les següents:
a)Tamissat: consisteix en la separació de les partícules sòlides segons la grandària mitjançant tamissos o garbelles.
b)Filtració: consisteix en la separació de partícules sòlides en suspensió en un líquid a través d’un filtre.
c)Flotació: es tracta de la separació d’una mescla de partícules sòlides en un líquid en funció de la seva densitat: les més poc denses suren, mentre que les de més densitat queden al fons del recipient.
·Reducció en un forn: la mena es fon a un forn per tal de separar el metall dels elements químics amb els que es troba combinat. Normalment per fondre metalls hem d’arribar a temperatures molt elevades (milers de graus centígrads). A aquesta part del procés també s’afegeixen productes químics per a eliminar la ganga que no s’ha pogut eliminar a la fase de concentració.
·Afinament: consisteix a treure les impureses que hagin pogut quedar després de fer els passos anteriors perquè el metall quedi el més pur possible. També pot consistir en afegir certes substàncies per a donar-li certes propietats.
3.3Transformació
Els productes metal·lúrgics obtinguts són transformats a les indústries del metall per a convertir-los materials útils que es puguin fer servir per a fabricar objectes amb que puguin satisfer les nostres necessitats.
ACTIVITATS.
1.Llegeix pausadament aquesta plana i l’anterior.
2.Quines són les parts que segueix l’obtenció dels metalls?
3.Quins tipus de mines hi ha. Quan fem servir un tipus o un altre?
4.Quines parts podem distingir a un mineral en funció de la seva utilitat?
5.De què s’encarrega la mineria. D’on s’extreuen els materials per obtenir metalls?
6.Què és la metal·lúrgia?
7.Quantes passes té l’obtenció dels metalls? Quines són?
8.Explica en què consisteix la concentració de mineral. Digues i explica quins són els principals mètodes de concentració. Pots ajudar-te amb un dibuix.
9.En què consisteix la reducció al forn?
10.Per què s’afegeixen productes químics al mineral a la reducció?
11.Queda el metall totalment lliure de ganga després de la reducció?
12.Explica el procés d’afinament.
13.A on es duu a terme la transformació dels productes metal·lúrgics?
UD7. ELS METALLS (II)
2. COMPOSICIÓ DELS METALLS
Els metalls són materials que provenen de primeres matèries d’origen mineral. Normalment no es troben en estat pur a la natura si no combinats amb altres substàncies de les quals s’han de separar.
Els metalls presenten una sèrie de característiques comunes:
1.Són materials densos
2.Tenen color gris (a excepció de l’or i el coure)
3.Són bons conductors de la calor i l’electricitat
4.Són sòlids a temperatura ambient (a excepció del mercuri)
Els metalls estan formats per xarxes d’àtoms que han perdut electrons (ha quedat carregat positivament).
Recordem que els àtoms estan constituïts per el nucli i l’escorça. Al nucli trobem protons (carregats positivament) i neutrons (que no tenen càrrega). A l’escorça trobem electrons (carregats negativament).
Els àtoms tenen càrrega neutra (no estan carregats) perquè tenen el mateix número de protons que d’electrons, però si un àtom rebutja un electró quedarà carregat positivament, perquè ara tindrà més protons que electrons.
Els electrons rebutjats queden donant voltes al voltant de la xarxa d’àtoms, formant un mar d’electrons que evita la repulsió entre els àtoms metàl·lics carregats positivament
ACTIVITATS.
1. Llegeix aquesta plana pausadament.
2. Què són els metalls i quines propietats comuns tenen?
3. Quines són les dues parts que té l’àtom? Que podem trobar a cada una d’elles?
4. Digues quines són les tres partícules que formen els àtoms i quina càrrega tenen.
5. Per què els àtoms tenen càrrega neutra?
6. Fes un dibuix de com es disposen els àtoms dels metalls.
7. Intenta explicar a partir de com estan constituïts els metalls per què tenen una gran conducció tèrmica i elèctrica i per què són materials molt resistents i amb elevada tenacitat
Els metalls són materials que provenen de primeres matèries d’origen mineral. Normalment no es troben en estat pur a la natura si no combinats amb altres substàncies de les quals s’han de separar.
Els metalls presenten una sèrie de característiques comunes:
1.Són materials densos
2.Tenen color gris (a excepció de l’or i el coure)
3.Són bons conductors de la calor i l’electricitat
4.Són sòlids a temperatura ambient (a excepció del mercuri)
Els metalls estan formats per xarxes d’àtoms que han perdut electrons (ha quedat carregat positivament).
Recordem que els àtoms estan constituïts per el nucli i l’escorça. Al nucli trobem protons (carregats positivament) i neutrons (que no tenen càrrega). A l’escorça trobem electrons (carregats negativament).
Els àtoms tenen càrrega neutra (no estan carregats) perquè tenen el mateix número de protons que d’electrons, però si un àtom rebutja un electró quedarà carregat positivament, perquè ara tindrà més protons que electrons.
Els electrons rebutjats queden donant voltes al voltant de la xarxa d’àtoms, formant un mar d’electrons que evita la repulsió entre els àtoms metàl·lics carregats positivament
ACTIVITATS.
1. Llegeix aquesta plana pausadament.
2. Què són els metalls i quines propietats comuns tenen?
3. Quines són les dues parts que té l’àtom? Que podem trobar a cada una d’elles?
4. Digues quines són les tres partícules que formen els àtoms i quina càrrega tenen.
5. Per què els àtoms tenen càrrega neutra?
6. Fes un dibuix de com es disposen els àtoms dels metalls.
7. Intenta explicar a partir de com estan constituïts els metalls per què tenen una gran conducció tèrmica i elèctrica i per què són materials molt resistents i amb elevada tenacitat
UD7. ELS METALLS
1. HISTÒRIA DELS METALLS
La humanitat va començar a fabricar objectes utilitzant pedres, fusta, ossos, pells... Els metalls es varen començar a utilitzar més tard, fa aproximadament uns sis mil anys.
Això ha estat així perquè la gran majoria de metalls no es troben en estat pur ala natura, només uns pocs es poden presentar purs a la natura, aquests metalls reben el nom de metalls natius, aquests metalls són l’or, la plata, el platí i el coure. Per a obtenir la resta de metalls la humanitat va haver d’esperar a desenvolupar una millor tecnologia i noves tècniques.
L'edat dels metalls comença amb l’edat del bronze, marcant la fi de la darrera etapa de l’edat de pedra (el neolític). Alguns autors accepten l’edat del coure com a la primera etapa històrica a la humanitat, però la majoria del coure que s’emprava era, realment, bronze natural, per tant és considera poc precís xerrar de l’edat del coure.
L'edat del bronze (3500 a.C) és l’etapa a la qual el metall d’ús majoritari era el bronze. El bronze s'aconsegueix amb un aliatge de coure i estany. Els estris, les armes i els objectes de bronze eren més difícils de trencar i això significà un major poder i efectivitat en aquells pobles que el posseïen.
El principi de l’edat del ferro data del 1400 a.C.. Va ser l'últim metall en utilitzar-se perquè necessitava una temperatura molt elevada per ser fos. El ferro va permetre al pobles que el tenien, imposar-se a altres civilitzacions, encara que culturalment fossin més avançades. A l’expansió dels Hitites els egipcis varen pagar molt car el seu escàs desenvolupament tecnològic.
L’acer no es va començar a emprar fins més tard, la seva utilització no va ser massiva fins a l’any 1855, quan Henry Bessener va desenvolupar un mètode per a la fabricació d’acer a nivell industrial. A dies d’ara l’avanç tecnològic permet l’ús d’altres metalls com el magnesi i l’alumini per a estructures, transports, etc... per que són metalls resistents i molt lleugers. També l’ús del titani es comença a generalitzar, encara que no es disposen de mètodes econòmics per a donar-li forma a causa de la seva gran resistència i el seu elevat punt de fusió.
ACTIVITATS
1. Llegeix aquesta plana pausadament.
2. Quins varen ser els primers materials que va fer servir l’home?
3. Quant temps fa que s’empren els metalls? Per què es va trigar tant?
4. Què són els metalls natius? Quins són?
5. Per què l’home no sabia fer servir els metalls que no eren natius?
6. Quina és la darrera etapa de la edat de pedra? I la primera de l’edat dels metalls?
7. Per què no és correcte xerrar de l’edat del coure?
8. Quan comença i què és l’edat del bronze? Com es fa el bronze?
9. Quan comença l’edat del ferro? Per què es va trigar tant en poder fondre ferro?
10. Quines avantatges tenien els pobles que sabien fer objectes de ferro?
11. Quan es va començar fabricar ferro a nivell industrial?
12. Quins són els metalls que podem emprar a l’actualitat?
La humanitat va començar a fabricar objectes utilitzant pedres, fusta, ossos, pells... Els metalls es varen començar a utilitzar més tard, fa aproximadament uns sis mil anys.
Això ha estat així perquè la gran majoria de metalls no es troben en estat pur ala natura, només uns pocs es poden presentar purs a la natura, aquests metalls reben el nom de metalls natius, aquests metalls són l’or, la plata, el platí i el coure. Per a obtenir la resta de metalls la humanitat va haver d’esperar a desenvolupar una millor tecnologia i noves tècniques.
L'edat dels metalls comença amb l’edat del bronze, marcant la fi de la darrera etapa de l’edat de pedra (el neolític). Alguns autors accepten l’edat del coure com a la primera etapa històrica a la humanitat, però la majoria del coure que s’emprava era, realment, bronze natural, per tant és considera poc precís xerrar de l’edat del coure.
L'edat del bronze (3500 a.C) és l’etapa a la qual el metall d’ús majoritari era el bronze. El bronze s'aconsegueix amb un aliatge de coure i estany. Els estris, les armes i els objectes de bronze eren més difícils de trencar i això significà un major poder i efectivitat en aquells pobles que el posseïen.
El principi de l’edat del ferro data del 1400 a.C.. Va ser l'últim metall en utilitzar-se perquè necessitava una temperatura molt elevada per ser fos. El ferro va permetre al pobles que el tenien, imposar-se a altres civilitzacions, encara que culturalment fossin més avançades. A l’expansió dels Hitites els egipcis varen pagar molt car el seu escàs desenvolupament tecnològic.
L’acer no es va començar a emprar fins més tard, la seva utilització no va ser massiva fins a l’any 1855, quan Henry Bessener va desenvolupar un mètode per a la fabricació d’acer a nivell industrial. A dies d’ara l’avanç tecnològic permet l’ús d’altres metalls com el magnesi i l’alumini per a estructures, transports, etc... per que són metalls resistents i molt lleugers. També l’ús del titani es comença a generalitzar, encara que no es disposen de mètodes econòmics per a donar-li forma a causa de la seva gran resistència i el seu elevat punt de fusió.
ACTIVITATS
1. Llegeix aquesta plana pausadament.
2. Quins varen ser els primers materials que va fer servir l’home?
3. Quant temps fa que s’empren els metalls? Per què es va trigar tant?
4. Què són els metalls natius? Quins són?
5. Per què l’home no sabia fer servir els metalls que no eren natius?
6. Quina és la darrera etapa de la edat de pedra? I la primera de l’edat dels metalls?
7. Per què no és correcte xerrar de l’edat del coure?
8. Quan comença i què és l’edat del bronze? Com es fa el bronze?
9. Quan comença l’edat del ferro? Per què es va trigar tant en poder fondre ferro?
10. Quines avantatges tenien els pobles que sabien fer objectes de ferro?
11. Quan es va començar fabricar ferro a nivell industrial?
12. Quins són els metalls que podem emprar a l’actualitat?
lunes, 31 de marzo de 2008
UD6. EL PAPER (IV)
5. CONSEQÜÈNCIES DE L’US DEL PAPER.
La fabricació del paper provoca un gran consum de fusta, energia i aigua. Això suposa un gran impacte sobre el medi ambient que hem de tenir en compte.
També provoquen problemes ambientals els residus de la seva fabricació, sobretot els productes per a obtenir la pasta química, els que s’empren per a llevar la tinta al paper reciclat i els que s’empren per a blanquejar el paper.
Formes d’evitar l’impacte ambiental de la fabricació del paper:
Per part de la indústria:
Per part nostra.
5.1 Paper reciclat i paper ecològic.
El paper reciclat fa servir pasta de recuperació, feta amb paper que ja ha estat emprat i s’ha llençat al contenidor blau per que pogués ser reciclat.
El paper ecològic no només fa servir pasta de recuperació, sinó que també es depura l’aigua de rebuig.
ACTIVITATS
1. Quins problemes presenta la fabricació del paper?
2. Quins residus de la fabricació del paper són perillosos per al medi ambient?
3. Què poden fer les indústries per a evitar la contaminació en fabricar paper?
4. Per què s’ha de fer servir pasta mecànica o de recuperació?
5. Per què no s’ha de blanquejar la pasta?
6. Què podem fer nosaltres per a evitar la contaminació en fabricar paper?
7. Per què hem d’emprar paper reciclat o ecològic?
8. A quin contenidor s’ha d’abocar el paper quan ja ha estat emprat?
9. Amb què es fa el paper reciclat?
10. Si el paper ecològic es fa amb el mateix material que el reciclat. Quina diferència presenta?
La fabricació del paper provoca un gran consum de fusta, energia i aigua. Això suposa un gran impacte sobre el medi ambient que hem de tenir en compte.
També provoquen problemes ambientals els residus de la seva fabricació, sobretot els productes per a obtenir la pasta química, els que s’empren per a llevar la tinta al paper reciclat i els que s’empren per a blanquejar el paper.
Formes d’evitar l’impacte ambiental de la fabricació del paper:
Per part de la indústria:
- 1. Emprar pasta mecànica, que no empra productes químics, o millor, pasta de recuperació, que empra menys fusta, menys energia i menys aigua.
2. No blanquejar la pasta per tal d’emprar menys productes químics.
Per part nostra.
- 1. Emprar paper reciclat o millor paper ecològic, perquè es fabriquen amb pasta de recuperació.
2. Emprar el paper per les dures cares.
3. Llençar el paper al contenidor blau de recollida selectiva per que pugui ser reciclat.
5.1 Paper reciclat i paper ecològic.
El paper reciclat fa servir pasta de recuperació, feta amb paper que ja ha estat emprat i s’ha llençat al contenidor blau per que pogués ser reciclat.
El paper ecològic no només fa servir pasta de recuperació, sinó que també es depura l’aigua de rebuig.
ACTIVITATS
1. Quins problemes presenta la fabricació del paper?
2. Quins residus de la fabricació del paper són perillosos per al medi ambient?
3. Què poden fer les indústries per a evitar la contaminació en fabricar paper?
4. Per què s’ha de fer servir pasta mecànica o de recuperació?
5. Per què no s’ha de blanquejar la pasta?
6. Què podem fer nosaltres per a evitar la contaminació en fabricar paper?
7. Per què hem d’emprar paper reciclat o ecològic?
8. A quin contenidor s’ha d’abocar el paper quan ja ha estat emprat?
9. Amb què es fa el paper reciclat?
10. Si el paper ecològic es fa amb el mateix material que el reciclat. Quina diferència presenta?
UD6. EL PAPER (III)
3. PROPIETATS DEL PAPER
El paper presenta les següents propietats:
Resistent a la tracció: no es trenca si l’estirem
Poc elàstic: només tornen a la seva forma original si la deformació es petita.
Plàstic: mantenen les deformacions que li fem (s’arruguen amb facilitat).
Tou: es ratlla i es perfora amb facilitat.
Aïllant elèctric: no deixa passar l’electricitat al seu través.
La densitat del paper depèn molt del procés de fabricació, les fulles que es solen emprar tenen una densitat pareguda a la de la fusta, una mica més baixa que la de l’aigua..
El gramatge d’un paper és el que pesa un metre quadrat de paper, aquesta mesura es sol emprar com a indicatiu de la densitat del paper.
El gramatge d’un paper indica la seva qualitat, a major gramatge millor és el paper.
4. APLICACIONS DEL PAPER
El paper es fa servir a moltes activitats com: la escriptura, fotografia, embalatge, neteja i higiene, a la indústria, fins i tot a la decoració. És per això que el paper presenta moltes aplicacions
ACTIVITATS
1. Quines propietats presenta el paper?
2. Què vol dir que el paper és resistent a la tracció?
3. Què vol dir que el paper és poc elàstic?
4. Què vol dir que el paper és plàstic?
5. Què vol dir que el paper és tou?
6. Què vol dir que el paper és aïllant elèctric?
7. La densitat del paper és sempre la mateixa?
8. De què depèn la densitat del paper?
9. Com és la densitat del paper?
10. Què es el gramatge del paper?
11. El gramatge del paper indica si el paper és bo o dolent?
12. A quines activitats es pot fer servir el paper?
13. Posa dos exemples d’aplicacions del paper a cada activitat de la següent llista:
Escriptura Fotografía Neteja i higiene Decoració.
UD6. EL PAPER (II)
2. OBTENCIÓ DEL PAPER
Fa 150 anys el paper s’obtenia de draps vells, com que la demanda de paper va pujar molt en inventar-se la impremta es varen cercar altres formes d’obtenir paper. Des de l’any 1840 s’empra la fusta per a l’obtenció de paper perquè conté molta cel·lulosa.
La obtenció de paper consisteix en separar les fibres de cel·lulosa de altres substàncies que les acompanyen. Un pic hem obtingut aquestes fibres es barregen amb aigua per obtenir una pasta que s’anomena pasta de paper.
Existeixen tres tipus de pasta de paper, segons el seu procés de fabricació:
- Pasta mecànica: es fa a partir de arbres sense escorça, que es van esmicolant mitjançant unes màquines i mesclant les fibres amb aigua. Aquesta pasta és molt rica en fibres curtes.
- Pasta química: es fa a partir de fusta trossejada, productes químics per a llevar la lignina i aigua. Com que la separació de les fibres és química i no mitjançant màquines per esmicolar la fusta aquesta pasta és molt rica en fibres llargues.
- Pasta de recuperació: es fa a partir de paper usat, que es tritura i es mescla amb aigua i productes químics per a llevar la tinta que estava al paper. Amb aquesta pasta es fa el paper reciclat.
Un pic s’ha obtingut la pasta se li afegeix aigua oxigenada o clor per tal de aconseguir que el paper sigui blanc. També se li afegeixen productes químics per a que les fibres quedin unides.
Arribats a aquest punt la pasta s’eixuga, tamisant-la amb un sedàs i es premsa.
ACTIVITATS.
1. Què es feia servir per a fer el paper al començament?
2. Quin material es va començar a emprar per a fer paper al segle XVII?
3. Fes un esquema de la obtenció de la pasta de paper a partir de primeres matèries
4. Quins tipus de pasta de paper existeixen?
5. Digues amb quin materials es fa cada pasta de paper
6. Quina pasta dona les fibres més curtes?
7. Quina pasta dona les fibres més llargues?
8. Amb quina pasta es fa el paper reciclat?
9. Per a què posem productes químics a la pasta química?
10. Per a què posem productes químics a la pasta de recuperació.
11. Que s’ha de fer després amb la pasta de paper per a obtenir paper?
UD6. EL PAPER (I)
UD6. El Paper
1. HISTÒRIA DEL PAPER.
El paper va ser inventat a la Xina, al començament del segle primer. Es fabricava a partir de roba vella i restes de fibres vegetals.
Deu segles després va arribar a Europa, introduït per el poble àrab començant per València, i propagant-se cap a la resta d’espanya i més tard a la resta d’Europa.
La invenció de la impremta a l’any 1450 va produir una gran demanda de paper, cosa que va fer que es millores el seu procés de producció.
2. COMPOSICIÓ DEL PAPER
El paper és un material orgànic en forma de làmina, obtingut a partir de la transformació de primeres matèries vegetals.
Els papers estan formats, igual que la fusta, per fibres de cel·lulosa, però sense lignina. Una altra diferència amb la fusta és que les fibres no es troben només en una direcció, sinó que es creuen formant una malla. Les fibres al paper no són totes de la mateixa llargària, mentre que a la fusta si que ho son.
ACTIVITATS
1. On va ser inventat el paper?
2. A quin segle es va inventar el paper?
3. A partir de què es fabricava el paper al començament del seu ús?
4. Quant de temps va trigar en arribar l’ús del paper a Espanya?
5. Quin poble va introduir l’ús del paper a Espanya?
6. Quin invent va provocar una millora del procés de producció del paper?
7. Per què aquest invent va provocar la millora del procés de producció del paper?
8. Quin tipus de material és el paper?
9. A partir de quin tipus de primeres matèries es fa el paper?
10. De què està format el paper?
11. Digues les tres diferències que hi ha entre la composició del paper i de la fusta.
1. HISTÒRIA DEL PAPER.
El paper va ser inventat a la Xina, al començament del segle primer. Es fabricava a partir de roba vella i restes de fibres vegetals.
Deu segles després va arribar a Europa, introduït per el poble àrab començant per València, i propagant-se cap a la resta d’espanya i més tard a la resta d’Europa.
La invenció de la impremta a l’any 1450 va produir una gran demanda de paper, cosa que va fer que es millores el seu procés de producció.
2. COMPOSICIÓ DEL PAPER
El paper és un material orgànic en forma de làmina, obtingut a partir de la transformació de primeres matèries vegetals.
Els papers estan formats, igual que la fusta, per fibres de cel·lulosa, però sense lignina. Una altra diferència amb la fusta és que les fibres no es troben només en una direcció, sinó que es creuen formant una malla. Les fibres al paper no són totes de la mateixa llargària, mentre que a la fusta si que ho son.
ACTIVITATS
1. On va ser inventat el paper?
2. A quin segle es va inventar el paper?
3. A partir de què es fabricava el paper al començament del seu ús?
4. Quant de temps va trigar en arribar l’ús del paper a Espanya?
5. Quin poble va introduir l’ús del paper a Espanya?
6. Quin invent va provocar una millora del procés de producció del paper?
7. Per què aquest invent va provocar la millora del procés de producció del paper?
8. Quin tipus de material és el paper?
9. A partir de quin tipus de primeres matèries es fa el paper?
10. De què està format el paper?
11. Digues les tres diferències que hi ha entre la composició del paper i de la fusta.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)