lunes, 31 de marzo de 2008

UD6. EL PAPER (IV)

5. CONSEQÜÈNCIES DE L’US DEL PAPER.

La fabricació del paper provoca un gran consum de fusta, energia i aigua. Això suposa un gran impacte sobre el medi ambient que hem de tenir en compte.

També provoquen problemes ambientals els residus de la seva fabricació, sobretot els productes per a obtenir la pasta química, els que s’empren per a llevar la tinta al paper reciclat i els que s’empren per a blanquejar el paper.

Formes d’evitar l’impacte ambiental de la fabricació del paper:

Per part de la indústria:
    1. Emprar pasta mecànica, que no empra productes químics, o millor, pasta de recuperació, que empra menys fusta, menys energia i menys aigua.
    2. No blanquejar la pasta per tal d’emprar menys productes químics.

Per part nostra.
    1. Emprar paper reciclat o millor paper ecològic, perquè es fabriquen amb pasta de recuperació.
    2. Emprar el paper per les dures cares.
    3. Llençar el paper al contenidor blau de recollida selectiva per que pugui ser reciclat.


5.1 Paper reciclat i paper ecològic.

El paper reciclat fa servir pasta de recuperació, feta amb paper que ja ha estat emprat i s’ha llençat al contenidor blau per que pogués ser reciclat.

El paper ecològic no només fa servir pasta de recuperació, sinó que també es depura l’aigua de rebuig.

ACTIVITATS

1. Quins problemes presenta la fabricació del paper?
2. Quins residus de la fabricació del paper són perillosos per al medi ambient?
3. Què poden fer les indústries per a evitar la contaminació en fabricar paper?
4. Per què s’ha de fer servir pasta mecànica o de recuperació?
5. Per què no s’ha de blanquejar la pasta?
6. Què podem fer nosaltres per a evitar la contaminació en fabricar paper?
7. Per què hem d’emprar paper reciclat o ecològic?
8. A quin contenidor s’ha d’abocar el paper quan ja ha estat emprat?
9. Amb què es fa el paper reciclat?
10. Si el paper ecològic es fa amb el mateix material que el reciclat. Quina diferència presenta?

UD6. EL PAPER (III)

3. PROPIETATS DEL PAPER

El paper presenta les següents propietats:

Resistent a la tracció: no es trenca si l’estirem
Poc elàstic: només tornen a la seva forma original si la deformació es petita.
Plàstic: mantenen les deformacions que li fem (s’arruguen amb facilitat).
Tou: es ratlla i es perfora amb facilitat.
Aïllant elèctric: no deixa passar l’electricitat al seu través.


La densitat del paper depèn molt del procés de fabricació, les fulles que es solen emprar tenen una densitat pareguda a la de la fusta, una mica més baixa que la de l’aigua..

El gramatge d’un paper és el que pesa un metre quadrat de paper, aquesta mesura es sol emprar com a indicatiu de la densitat del paper.

El gramatge d’un paper indica la seva qualitat, a major gramatge millor és el paper.

4. APLICACIONS DEL PAPER

El paper es fa servir a moltes activitats com: la escriptura, fotografia, embalatge, neteja i higiene, a la indústria, fins i tot a la decoració. És per això que el paper presenta moltes aplicacions

ACTIVITATS

1. Quines propietats presenta el paper?
2. Què vol dir que el paper és resistent a la tracció?
3. Què vol dir que el paper és poc elàstic?
4. Què vol dir que el paper és plàstic?
5. Què vol dir que el paper és tou?
6. Què vol dir que el paper és aïllant elèctric?
7. La densitat del paper és sempre la mateixa?
8. De què depèn la densitat del paper?
9. Com és la densitat del paper?
10. Què es el gramatge del paper?
11. El gramatge del paper indica si el paper és bo o dolent?
12. A quines activitats es pot fer servir el paper?
13. Posa dos exemples d’aplicacions del paper a cada activitat de la següent llista:




    Escriptura Fotografía Neteja i higiene Decoració.

UD6. EL PAPER (II)

2. OBTENCIÓ DEL PAPER

Fa 150 anys el paper s’obtenia de draps vells, com que la demanda de paper va pujar molt en inventar-se la impremta es varen cercar altres formes d’obtenir paper. Des de l’any 1840 s’empra la fusta per a l’obtenció de paper perquè conté molta cel·lulosa.

La obtenció de paper consisteix en separar les fibres de cel·lulosa de altres substàncies que les acompanyen. Un pic hem obtingut aquestes fibres es barregen amb aigua per obtenir una pasta que s’anomena pasta de paper.

Photobucket


Existeixen tres tipus de pasta de paper, segons el seu procés de fabricació:


    Pasta mecànica: es fa a partir de arbres sense escorça, que es van esmicolant mitjançant unes màquines i mesclant les fibres amb aigua. Aquesta pasta és molt rica en fibres curtes.


    Pasta química: es fa a partir de fusta trossejada, productes químics per a llevar la lignina i aigua. Com que la separació de les fibres és química i no mitjançant màquines per esmicolar la fusta aquesta pasta és molt rica en fibres llargues.


    Pasta de recuperació: es fa a partir de paper usat, que es tritura i es mescla amb aigua i productes químics per a llevar la tinta que estava al paper. Amb aquesta pasta es fa el paper reciclat.


Un pic s’ha obtingut la pasta se li afegeix aigua oxigenada o clor per tal de aconseguir que el paper sigui blanc. També se li afegeixen productes químics per a que les fibres quedin unides.

Arribats a aquest punt la pasta s’eixuga, tamisant-la amb un sedàs i es premsa.

ACTIVITATS.

1. Què es feia servir per a fer el paper al començament?
2. Quin material es va començar a emprar per a fer paper al segle XVII?
3. Fes un esquema de la obtenció de la pasta de paper a partir de primeres matèries
4. Quins tipus de pasta de paper existeixen?
5. Digues amb quin materials es fa cada pasta de paper
6. Quina pasta dona les fibres més curtes?
7. Quina pasta dona les fibres més llargues?
8. Amb quina pasta es fa el paper reciclat?
9. Per a què posem productes químics a la pasta química?
10. Per a què posem productes químics a la pasta de recuperació.
11. Que s’ha de fer després amb la pasta de paper per a obtenir paper?

UD6. EL PAPER (I)

UD6. El Paper

1. HISTÒRIA DEL PAPER.

El paper va ser inventat a la Xina, al començament del segle primer. Es fabricava a partir de roba vella i restes de fibres vegetals.

Deu segles després va arribar a Europa, introduït per el poble àrab començant per València, i propagant-se cap a la resta d’espanya i més tard a la resta d’Europa.

La invenció de la impremta a l’any 1450 va produir una gran demanda de paper, cosa que va fer que es millores el seu procés de producció.

2. COMPOSICIÓ DEL PAPER

El paper és un material orgànic en forma de làmina, obtingut a partir de la transformació de primeres matèries vegetals.

Els papers estan formats, igual que la fusta, per fibres de cel·lulosa, però sense lignina. Una altra diferència amb la fusta és que les fibres no es troben només en una direcció, sinó que es creuen formant una malla. Les fibres al paper no són totes de la mateixa llargària, mentre que a la fusta si que ho son.

Photobucket



ACTIVITATS

1. On va ser inventat el paper?
2. A quin segle es va inventar el paper?
3. A partir de què es fabricava el paper al començament del seu ús?
4. Quant de temps va trigar en arribar l’ús del paper a Espanya?
5. Quin poble va introduir l’ús del paper a Espanya?
6. Quin invent va provocar una millora del procés de producció del paper?
7. Per què aquest invent va provocar la millora del procés de producció del paper?
8. Quin tipus de material és el paper?
9. A partir de quin tipus de primeres matèries es fa el paper?
10. De què està format el paper?
11. Digues les tres diferències que hi ha entre la composició del paper i de la fusta.

miércoles, 3 de octubre de 2007

UD1. El procés Tecnològic (V)

7. Documentació del Procés

Un pic s’ha avaluat el procés s’ha de concloure redactant la documentació que descriu el projecte i el resultat obtingut. Aquesta documentació rep el nom de memòria del projecte, i té dues finalitats:
  • Explicar el mètode seguit

  • Mostrar la solució obtinguda

7.1 Parts de la memòria

    Portada
    Índex
    Descripció i anàlisi del problema
    Disseny
    Recerca d’informació
    Generació d’idees
    Concreció d’idees
    Pla de treball
    Memòria d'execució
    Avaluació
    Bibliografia
8. L’aula de tecnologia

L’aula de tecnologia és el lloc on es poden desenvolupar els processos tecnològics, i és per això que és un aula especial, que ha d’estar, sempre que sigui possible, dividida en tres zones:

  • Zona de disseny i experimentació: està pensada per a realitzar-hi les activitats de projecte i avaluació del procés tecnològic.

  • Zona de construcció i muntatge: està pensada per a realitzar-hi la activitat de construcció del procés tecnològic.

  • Zona de magatzem: està pensada per a guardar-hi els materials, productes i els aparells per a fer servir a totes les activitats de tecnologia.
Hem de menester una instal·lació elèctrica (per a tenir una bona il·luminació i poder fer servir eines elèctriques), una instal·lació d’aigua (rentar-se i per a afegir aigua a la cola de fuster o les temperes) i de calefacció (per tenir unes bones condicions de temperatura)

També hem de disposar, a cada zona, llocs per a guardar-hi els residus que es generin durant el procés tecnològic.

9. Normes d’ús, conservació i seguretat

L’aula de tecnologia, en ser un aula especial a la qual es desenvolupen activitats especials, ha de menester també una sèrie de normes pròpies:

9.1 Normes d’ús

Ens diuen com utilitzar correctament els espais, instal·lacions, eines i màquines - eina de l’aula de tecnologia.

9.2 Normes de conservació

Ens indiquen com mantenir en bones condicions els espais, les instal·lacions, les eines i màquines - eina de l’aula de tecnologia.

9.3 Normes de seguretat

Són normes que tenen com a objectiu reduir o eliminar els accidents que puguin donar-se en l’aula de tecnologia. S’intentaran evitar les causes que els provoquen per tal d’evitar les danys que es puguin produir, tant personals com materials.

Les més freqüents són:

Photo Sharing and Video Hosting at Photobucket

Per ordre, signifiquen:

  • Ús obligatori d’ulleres de seguretat

  • Ús obligatori de casc de seguretat

  • Ús obligatori de màscara

  • Ús obligatori de guants de seguretat

  • Ús obligatori de calçat adequat

  • Ús obligatori de protectors acústics

  • Ús obligatori de pantalla de protecció

  • Ús obligatori de roba de protecció
ACTIVITATS
  1. Què és la memòria del projecte?
  2. En quines zones està dividida l’aula de tecnologia?
  3. Per a què serveix cada zona?
  4. Quines instal·lacions que hem de tenir a l’aula de tecnologia i per què?
  5. Digues de quines altres coses hem de disposar a l’aula de tecnologia
  6. Quines altres instal·lacions creus que serien útils a l'aula de tecnologia?
  7. Què són les normes d'us?
  8. Què són les normes de conservació?
  9. Què són les normes de seguretat?

ACTIVITATS PER A PENSAR UN POC MÉS

  1. Explica com està distribuïda l’aula de tecnologia al teu centre escolar
  2. Cerca les instal·lacions que tens a casa (electricitat, televisió, aire condicionat, internet, telèfon, etc...). Fes una llista de les que tens a casa i de quines necessitats serien més difícils de satisfer sense aquestes instal·lacions
  3. Quines creus que són les instal·lacions més importants a una casa?
  4. Explica quines són les diferències entre les normes d’ús, de conservació i de seguretat
  5. Tria una eina i fes una llista amb les normes d'us i conservació que s'han de seguir (pots ajudar-te amb les instruccions que venen amb l'eina)
  6. Cerca normes de seguretat adicionals a les que ja hi ha a la unitat

UD1. El procés tecnològic (IV)

5. La construcció

La construcció són es accions que es realitzen per tal de obtenir l'objecte que s'ha dissenyat. Generalment aquestes accions es fan seguint un pla de treball, fet al la etapa de disseny.

Pot haver dos tipus de construcció:

  • Construcció artesana: la construcció la fa una sola persona durant tot el procés. Solen ser processos de fabricació senzills. La quantitat d’objectes construïts sol ser petita i els objectes son tots.
  • Construcció industrial: s’obtenen quantitats d’objectes més grans i en poc temps, tots els objectes fabricats són iguals. Generalment intervenen més d’una persona, que reben el nom de tècnics fent cadascuna una part del procés de construcció.
6. La avaluació

És la passa més important. A aquesta passa ens ajudarà a determinar si el problema ha estat resolt o no (si hem satisfet o no la necessitat).

La pregunta més directa que ens hem de fer al pas de la avaluació és: hem resolt el problema? S’ha satisfet la necessitat? Això representa un punt d’arribada, per que el procés tecnològic va començar amb aquesta idea i és on hem d’arribar, hem de veure si realment l'objectiu que es pretenía (satisfer la necessitat) s'ha complert.

Però una pregunta tant important o més com l’anterior és: es pot fer millor? Això representa un nou punt de partida, per tal de començar de nou el procés tecnològic, en la recerca d’una millor resposta o una millor satisfacció de la necessitat (o necessitats noves) mitjançant modificacions al disseny.

Sigui com sigui l’avaluació s’ha de redactar una memòria, que és un conjunt d’informes que expliquen les passes que s’han seguit durant tot el procés. També servirà per que l’experiència que s’ha obtingut no es perdi i es pugui consultar quan s’estan fent altres projectes.

ACTIVITATS


  1. Digues en què consisteix el procés de construcció
  2. Digues les característiques de la construcció artesana
  3. Digues les característiques de la construcció industrial
  4. A quin tipus de construcció intervé més d’una persona?
  5. Què és un tècnic?
  6. A quin tipus de construcció es triga més temps en obtenir els objectes?
  7. A quin tipus de construcció tots els objectes són iguals?
  8. Quin tipus de construcció és més senzill?
  9. A quin tipus de construcció els objectes son distints uns dels altres?
  10. Quina és la passa més important del procés tecnològic?
  11. Com són les dues formes que podem entendre la avaluació?
  12. Quines preguntes ens podem fer a la avaluació com a punt d’arribada?
  13. Per a què serveix la avaluació com a punt d’arribada?
  14. Quines preguntes ens podem fer a la avaluació com a punt de partida?
  15. Per a què serveix la avaluació com a punt de partida?
  16. Què és la memòria del projecte?

UD1. El procés tecnològic (III)

4. Tecnologia, natura, indústria i societat

La tecnologia no es relaciona només amb la ciència, també es relaciona amb altres coses, com ara la natura, la indústria, la societat, etc..

4.1 Tecnologia i Natura

    4.1.1 Residus i contaminació

    L’ús de la tecnologia pot provocar contaminació al medi natural. També la tecnologia pot ajudar evitar la contaminació

    4.1.2 Reducció de consum elèctric

    La tecnologia ha de desenvolupar màquines amb consums més baixos per que cada cop és més difícil d’obtenir. La tecnologia ha de desenvolupar també noves formes d’obtenció d’energia, més respectuoses amb el medi ambient i que siguin renovables.

    4.1.3 Reducció del consum de primeres matèries

    Per a fabricar objectes hem d’emprar primeres matèries, la tecnologia ha d’intentar reduir al mínim el consum de primeres matèries.

4..2 Tecnologia i Indústria

    4.2.1 La tecnologia i el procés industrial

    La tecnologia ha afavorit molt el procés industrial ja les màquines fan més fàcil el treball. La tecnologia és, també, una font d’ingressos per a la indústria, ja que moltes es dediquen a vendre tecnologia.

    4.2.2 Indústria i societat

    La indústria intenta generar noves necessitats a la societat per tal de que consumeixi la tecnologia que intenta vendre, generalment ho fa a través de la publicitat. Realment aquesta relació es entre indústria i societat, però la tecnologia és el lligam entre elles.

4.3 Tecnologia i Societat

    4.3.1 La societat com a consumidora de tecnologia

    La societat presenta una sèrie de necessitats (bàsiques i secundàries) i intentarà satisfer-les comprant tecnologia. Es per això que la major part de la tecnologia es desenvolupa per que sigui consumida per la societat

    4.3.2 La societat con a avaluadora de tecnologia

    En ser el principal consumidor de tecnologia, la societat és la que avaluarà la tecnologia que compra, promovent l’acceptació o rebuig de la tecnologia i proposant millores o defectes.

    4.3.3 Sobreconfiança en la tecnologia

    La societat està acostumada a emprar la tecnologia i a viure amb ella, moltes vegades fins i tot arriba a fer dependre de forma total les seves necessitats més bàsiques en ella

ACTIVITATS

  1. Digues quines són les relacions que hi ha entre la tecnologia i la natura
  2. Explica cadascuna de les relacions que hi ha entre la tecnologia i la natura
  3. Digues quines són les relacions que hi ha entre la tecnologia i la indústria
  4. Explica cadascuna de les relacions que hi ha entre la tecnologia i la indústria
  5. Digues quines són les relacions que hi ha entre la tecnologia i la societat
  6. Explica cadascuna de les relacions que hi ha entre la tecnologia i la societat